La visita més lògica, i per tant la més concorreguda, és la que abasta la zona del monestir, basílica i voltants.
Aquesta Guia ràpida pretén centrar-se en els aspectes més curiosos, desconeguts i, sovint, controvertits que solen passar desapercebuts pel gran públic, dels prop de 2,5 milions de persones que visiten anualment aquest santuari.
El complex turístic / eclesiàstic es troba a 720 msnm i el componen: el Monestir de Santa Maria de Montserrat, la Basílica, l’escolania, el museu i altres instal·lacions com restaurants, oficina de turisme, les cel·les de l’Abat Marcet, etc …
Plaça Santa Maria i Claustre Gòtic
És la plaça central des de la qual s’accedeix al recinte format pel monestir i la basílica, dissenyada per l’arquitecte modernista J. Puig i Cadafalch.
Destaca a la dreta el mirador de cinc arcs on trobem representacions de diferents sants fundadors com ara Santa Teresa de Jesús o Joan Bosco.
A mà esquerra, veiem el claustre gòtic de l’any 1.476 l’última restauració es va realitzar al 1.955
Podem veure al claustre diversos elements escultòrics que criden l’atenció: Moltes columnes estan adornades amb motius vegetals i animals, en alguns punts trobem l’escut de Montserrat sostingut per àngels, veiem també figures fantàstiques antropomòrfiques, amb cap humà i cos de drac alat i en una porta, una representació d’una estranya dansa ritual.
Museu
La visita al Museu de Montserrat és altament recomanable i sorprenentment “desconeguda” per al gran públic. Sobretot, tenint en compte la importància d’algunes de les seves peces.
Consultar horaris i tarifes a: http://www.museudemontserrat.com/es/visita/horariosytarifas/3
El 27 d’Abril (festivitat de Montserrat) la entrada és gratuïta.
Consta de cinc col·leccions d’allò més interessant:
Arqueología de l’Orient Bíblic
Objectes representatius de cultures de Mesopotàmia, Egipte, Xipre i terra santa. En aquesta col·lecció hi trobem l’element més antic de tot el museu, un sarcòfag egipci de l’any 2.000 A.C.
Orfebreria
Objectes litúrgics realitzats en or i plata entre els segles XV-XX
Pintura antiga
Pintures realitzades entre els segles XIII-XVIII, aquí trobem treballs molt famosos d’alguns dels pintors més importants del període, El Greco, Berruguete, Caravaggio … (L’obra Sant Jeroni penitent de Caravaggio es troba en aquesta col·lecció)
Pintura i escultura modernes
Aquesta col·lecció inclou importantíssimes peces d’artistes com: Picasso, Dalí, Rusiñol, Casas, Nonell, Renoir, Monet, Degas, Sisley …
Nigra Sum
En aquesta exposició es mostra l’evolució de la iconografia de la Mare de Déu de Montserrat al llarg de la història
Monestir i Basílica
El primer esment documentat sobre el monestir data de l’any 888 D.C. des de llavors ha sofert innombrables canvis tant a nivell arquitectònic com organitzatiu, potser els esdeveniments més importants van ser els esdevinguts durant el s. XIX:
La destrucció de l’edifici després de diversos incendis i saquejos provocats per les tropes Napoleòniques i la “desamortització de Mendizábal” que al seu torn va provocar l’exclaustració de l’abadia.
La Basílica de Montserrat és un microcosmos construït en diferents èpoques i múltiples estils, és romànica, gòtica, renaixentista … però l’adjectiu que millor la defineix és eclèctica.
A la Basílica podem observar moltíssimes pintures, escultures i elements arquitectònics de caràcter històric i religiós, mostra dels treballs que diferents artistes de renom han aportat a aquesta singular obra.
És fàcil trobar informació sobre cada un dels elements que adornen la basílica, en alguns trobarem la seva descripció in situ, en altres n’hi haurà prou amb una petita guia que poden facilitar-nos a l’oficina de turisme.
És per això que aquí no ens centrarem en aquesta visió històrica o religiosa en el sentit més ortodox.
En canvi, posarem el focus en allò més enigmàtic, curiós i de vegades esotèric que des de fa segles ha impregnat a la misteriosa Montserrat i li ha donat el sobrenom de “muntanya màgica”.
Horari de visita de la Basílica:
Tots els dies des de les 7:30 fins les 20:00
(Es recomana visitar-la en dates no festives per evitar grans afluències)
Atri
Accedint des de la plaça de Santa Maria, el primer que trobem és l’atri de l’abat Arguerich, un impressionant pati interior presidit per la façana de la Basílica que mostra als 12 apòstols amb Jesús al centre.
Es pot endevinar qui és qui, ja que estan representats amb algun element característic de la seva vida o mort com, per exemple, Sant Bartomeu que apareix amb el ganivet amb el qual va ser escorxat o Sant Andreu que sosté una creu en forma de X en la que, per descomptat, va ser crucificat.
La imatge de Jesucrist en el centre sosté una gran creu i alça la seva mà dreta en senyal de benedicció.
Entrant a l’Atri Veurem a l’esquerra, una escultura en ferro de Sant Benet que marca l’entrada de la zona “prohibida” per als visitants.
És la part del Monestir on fan vida els monjos benedictins i on també podem trobar l’excepcional biblioteca que compta amb més de 300.000 volums, 1.500 manuscrits, 500 mapes antics, 400 incunables, més de 200 papirs egipcis … de valor incalculable a la qual només poden accedir els estudiosos.
Hi ha una versió en línia de la gran biblioteca de Montserrat
A les parets de la dreta trobem representacions dels santuaris que, juntament amb Montserrat, conformen la “ruta mariana” (del Pilar, Torreciutat, Lourdes i Meritxell).
En les de l’esquerra, veiem representat un resum de la història de Montserrat.
Paviment de l’atri
El sòl de marbre blanc i negre va ser dissenyat per Josep Obiols i el pare Benet Martínez, inspirat en el paviment del capitol de Roma (de Miquel Àngel) que al seu torn es va inspirar en l’omphalos de Delfos.
Onfalos significa melic i, segons la mitologia grega, seria la pedra deixada per Zeus al melic de món. L’historiador grec Pausanias (S.II) va deixar escrit que l’Onfalos és el símbol del centre còsmic on es crea la comunicació entre el món dels homes, el món dels morts i el dels déus.
L’Onfalos de Delfos estava recobert amb imatges de gorgones, la més famosa d’aquestes criatures mitològiques és Medusa i Com es pot observar en el dibuix central del paviment de l’atri hi ha 4 grans meduses, Veiem moltes al·lusions a animals marins, sobretot peixos.
El peix per als cristians simbolitza Jesús, però també l’energia divina, una mena de mannà que emana i alimenta els fidels. Sembla com si el cercle representés una energia emanant del centre d’ell mateix.
El text en llatí que envolta el cercle es diu que fa referència al baptisme, el seu orígen el trobem en un epitafi de Aberci (S.II) i el seu missatge és molt críptic. En el cercle exterior podem llegir:
Electae civitatis cives qvi ad paradisvm redire cvpitis discipvli manete pastoris casti piscis qvem prehendit virgo casta deditque filiis perpetvo edendvm
Aberci
Que podem traduïr com:
Ciutadans de la ciutat escollida, que anheleu tornar al paradís, seguiu sempre deixebles del Pastor Sant, del peix, que la verge casta va prendre i va donar perquè els fills ho mengin perpètuament.
En el cercle interior podem llegir:
Christus capvt corporis eclesiae toto orbe diffusaeaΩ
Crist, cap del cos de la esglèsia esparcida per tot el mòn.
Els més observadors notaran que el cercle sembla un zodíac circular.
A més, paraules com Virgo i Piscis (Mare de Déu i peix) es troben a la mateixa distància que aquests signes en el zodíac circular.
La creu que formen les meduses dins del cercle recorda també aquest tipus de zodíac i per reforçar aquesta idea, no hi ha més que fixar-se que en el dibuix, el numero 12 apareix per tot arreu.
Seguint amb la visió més esotèrica, el número 12 és molt important per als maçons, representa la perfecció i si bé no podem confirmar que Josep Obiols era maçó, si podem afirmar que pertanyia al Cercle artístic de Sant Lluc al què també pertanyien artistes com Gaudí, Miró o Josep Llimona.
També va pertànyer a la agrupació Courbet. Gustave Courbet era un pintor realista i les seves pintures fan al·lusió a la tradició maçònica.
És freqüent veure persones assegudes al cercle central en posició de lotus o de peu amb els braços estesos.
Hi ha qui no dubta a posicionar-se amb un pèndol a la mà, fins i tot molta gent intenta inclinar-se al màxim amb els peus junts. Es diu que en aquest punt és possible arribar a una inclinació impossible en qualsevol altre lloc.
Els Benedictins són coneguts com “els guardians de les entrades a l’infern” i molts ho interpreten com “els guardians dels portals a altres mons o portals dimensionals”.
Com sempre, hi ha una interpretació més “ortodoxa” del paviment de l’atri de la basílica.
El número 12 present en tot el disseny faria referència als 12 apòstols.
El cercle amb la creu podria fer al·lusió a la medalla benedictina i les “meduses” serien les 4 fonts de paradís.
Potser només sigui això, potser una barreja de tot plegat, el que es pot afirmar amb certesa és que l’atri de la basílica és d’una bellesa geomètrica admirable que també recorda “la flor de la vida” i constitueix un dels punts més concorreguts del planeta.
Interior de la Basílica de Montserrat
Crucifix de Montserrat
Presideix la basílica una escultura d’ivori que representa Crist crucificat, és conegut amb el nom de “crucifix de Montserrat” i la seva autoria s’atribueix a Miquel Àngel.
L’obra, de 58,5 cm d’altura hauria estat esculpida pel geni florentí entre els anys 1496-1498
Órgue de Montserrat
A l’esquerra, com és tradició en moltes esglésies catalanes, es pot admirar l’impressionant òrgue de Montserrat, inaugurat el 2010 es tracta d’un dels més grans d’Europa.
Consta de 4.242 tubs, té una alçada de 12,5m i una amplada de 5,5m amb un pes de 12.000 kg i va ser construït per l’empresa Blancafort situada a Collbató després de 22.000 hores de minuciós treball.
Per poder gaudir del seu so màgic i la perfecta acústica de la basílica el més recomanable és assistir al FIOM “festival internacional orgue de Montserrat” que té lloc durant diversos dissabtes depenent de l’edició, entre juny i agost.
Al FIOM es poden veure en directe als millors organistes del món, de vegades en solitari, de vegades acompanyats d’orquestra o cors.
L’entrada al festival és lliure i els concerts solen començar a les 21h.
Escolania de Montserrat
L’Escolania de Montserrat és l’escola de música més antiga del món, les primeres referències escrites daten de l’any 1223, es tracta d’un cor infantil famós per l’alt nivell musical dels seus components.
Tant per als més religiosos com pels que no, escoltar el Virolai cantat per aquest cor en el context de la basílica de Montserrat és tota una experiència sonora.
Els nens viuen tot l’any a Montserrat i és possible veure’ls cantar la Salve i el Virolai de dilluns a divendres a les 13h i Vespres, la Salve Montserratina i Motet polifònic a les 18:45
Diumenges i festius (dissabtes no actuen) els horaris de el cor són: a les 12h al matí i a les 18:45 a la tarda.
Durant el mes de juliol i les vacances de Nadal no és possible veure les seves actuacions.
Aquests horaris poden variar en funció de celebracions religioses especials o el calendari escolar dels nens del cor.
La Moreneta
Horari cambril de la Mare de Déu: Tots els dies de les 8:00 a les 10:30 i de les 12:00 a les 18:15 (es recomana la visita fora de dates assenyalades o festius, en cas contrari la cua que es forma pot ser molt llarga)
Explica la llegenda que allà per l’any 880 uns pastorets guiats per una forta llum van trobar la talla de “la Mare de Déu de Montserrat” en una cova, quan el bisbe va saber de la notícia, va voler portar la imatge a la ciutat de Manresa però la figura pesava tant que va ser impossible el trasllat de manera que van interpretar que el desig de la verge era quedar-se on l’havien trobat, així el bisbe va ordenar la construcció de l’ermita de Santa Maria que va ser l’origen de l’actual monestir.
La “Moreneta” és el nom afectuós amb el qual es coneix a “la Mare de Déu de Montserrat”, per a alguns és un símbol religiós i identitari, patrona de Catalunya i icona de la muntanya.
Per d’altres és molt més que això, és freqüent en moltes cases de la zona trobar imatges, escultures i figuretes de la verge, algunes d’elles pertanyen a persones que no són per a res creients, al preguntar-los per això, la resposta sempre és poc concisa : “Jo soc ateu però la Moreneta …” veiem de nou que tot el que envolta Montserrat irradia alguna cosa intangible difícil d’explicar amb paraules.
L’actual talla romànica de 95cm d’alçada que es venera a la basílica data del S. XII i està realitzada sobre fusta d’àlber i faig. Mostra a una dona entronada amb el seu fill a la falda, tots dos coronats i de pell fosca amb abillament daurat, la mare sosté una esfera (orbe) a la seva mà dreta, el fill aixeca la seva mà en senyal de benedicció i sosté a la esquerra una pinya.
Com altres verges negres, la Moreneta representa a Isis amb el seu fill Horus.
El nom Isis és la traducció grega de Ast que significa “tron” però el més enigmàtic de la talla de la Moreneta és sens dubte la pinya, a més de la que sosté el nen a la mà, hi trobem quatre pinyes més a la base de la verge.
Per a alguns, aquest símbol iniciàtic simbolitza la glàndula pineal, el tercer ull. Quan madura, la pinya s’obre lentament i allibera les seves llavors. És coneguda també per ser el símbol amb el qual es marcaven les cases on vivien cavallers templaris.
La pinya, tot i estar present en moltes religions i en els llocs més “especials” segueix sent un símbol amb significat ocult, només per a iniciats.
Camí de l’Ave Maria
Sortint del cambril de la Moreneta, trobem un “passadís” que uneix aquest amb l’Atri, es pot visitar al revés si no volem fer la cua per veure a la Moreneta.
Crida l’atenció la bellesa cromàtica que creen els centenars de ciris de colors, llànties i ceràmiques deixats pels fidels, cadascuna de les quals simbolitza una ofrena o pregària a la Verge.
El lloc, que recorda a una cova, constitueix un espai molt especial per a pelegrins de totes les latituds i està carregat d’una atmosfera molt íntima i mística.
Allotjament a Montserrat
L’opció més comuna d’allotjament a Montserrat són les cel·les Abat Marcet, es tracta d’uns petits apartaments sense luxes, però molt correctes, a més, estan situats molt a prop de la basílica.
És possible allotjar-se a les cel·les amb un gos.
L’Hostal Abat Cisneros de 3 estrelles es troba també en molt bona situació, a la plaça Abat Oliva a tocar de la basílica i amb molt bones vistes.
L’edifici va ser construït al 1.563
Acampada a Montserrat
Una altra opció molt recomanable (i molt desconeguda) és acampar a l’Àrea Esportiva i d’Acampada de Montserrat, es tracta d’un mini-càmping o zona d’acampada molt senzilla i econòmica sovint escollida per escaladors.
És troba a 10 minuts del Santuari en direcció a la Creu de Sant Miquel, no hi ha molt confort, però l’experiència d’acampar al lloc val la pena, les vistes des de la zona d’acampada són espectaculars.
No trobareu informació a internet sobre aquest “càmping”, el que el fa més interessant al no trobar-nos amb aglomeracions de turistes, el públic majoritari són escaladors.
La zona d’acampada només obre els mesos d’estiu, per més informació i reserves podeu trucar al 93 77 77 77
Com arribar al Santuari
A peu
És la forma més tradicional d’arribar al santuari, a la secció Turisme actiu trobaràs les ressenyes sobre els camins per arribar des de les diferents localitats que envolten la muntanya
Tren i Cremallera
Des de l’estació de FGC de Plaça Espanya hem de prendre la línia R-5 Barcelona-Manresa, aquesta línia té enllaç amb les estacions del Telefèric (Aeri) de Montserrat i el Cremallera.
En cotxe
Des de Barcelona, agafar l’A-2 en direcció Lleida, agafar la sortida 582a (Olesa, Montserrat Manresa) agafar la C-55 fins i a Monistrol girar a l’esquerra per la BP-1121 seguir les indicacions fins al Pàrquing del santuari.